TALLERS

 

A la cistelleria, com a característica general, l’absència de taller o la seva escassa importància ha esdevingut en tret característic. Aquesta absència es fa patent també a l’obra de palma. La tasca de les dones que es dediquen a obrar palma no requereix ni eines sofisticades ni espais específics. La llatra es fa a qualsevol indret de la casa: a la cuina, al costat el foc a l’hivern; a l’ombra de la carrera, juntament amb les veïnades, a l’estiu; o a qualsevol habitació de la casa on es pugui treballar amb relativa comoditat.

 

L’elaboració de llatra no requereix cap instal·lació especial exceptuant l’ensofrador, consistent en una cambra tancada de forma rectangular, feta amb marès de terç (el marès es divideix en tres parts) i emblanquinat per la part exterior. Es compon de quatre mitjanades, dues laterals, una frontal i una superior, (a vegades la part exterior es pot substituir per una post, encara que no és freqüent) que van afegides a una paret de la casa.
 
Es deixen dos forats, un a la part superior (bé quadrat o bé rectangular) per on s’introduiran les palmes i un altre, més petit i ran del sol, a la paret frontal, per on s’introduirà el sofre encès.
 
Taller de Joan Massanet "Metxo" (Artà) dedicat a l'elaboració de graneretes
 
A l’interior, a un pam o dos d’alçada, s’hi col·loca un graellat – o barraonera- fet de canyes, que han d’haver estat tallades durant la lluna nova de gener: és el moment més apropiat per tallar canyes ja que no es podreixen. S’utilitza la canya perquè és més fàcil de substituir i a més no sofreix cap modificació per mor de la calor. Aquest graellat serveix per aguantar les palmes i evitar el seu contacte directe amb el sofre, ja que es socarrarien. Altres graellats poden ésser de llenya d’ullastre, olivera o revell.
 
     

Generalment l’ensofrador es construeix dins el corral, a un lloc resguardat dels vents, (principalment dels vents dolents: Tramuntana, Gregal i Mestral). També es poden construir dins cotxeries o fins i tot dins la casa, aquest és el lloc menys freqüent perquè el sofre té una olor molt forta.

Les dimensions varien segons la producció de la casa.

El gran secret d’un ensofrador és que no ha d’anar referit en el seu interior, només s’ha d’emblanquinar per defora i omplir les juntes amb calç.

La distribució de matèries primeres i la recollida de materials obrats per part dels comerciants fan innecessari també l’existència de magatzems.

Distint és el cas de la producció de graneres i graneretes. L’existència d’eines de majors dimensions (fermador, puats...) i, fins i tot, d’algunes màquines com el pentinador, així com la necessitat d’emmagatzemar un major volum de matèries primeres –palma, canyes- i la brutor generada a l’hora de pentinar graneres i graneres ocasionen la presència de tallers especialitzats o específics dedicats de forma exclusiva a aquestes activitats productores.

 

 
Esquema de l'estructura interior d'un ensofrador
Punt i a part mereixerien els tallers de cosidores i brodadores que, dependents dels comerciants, s’instal·laren a la postguerra per abastar les comandes destinades al mercat turístic.
 
 
Webmàster: Antoni Genovart LLATRA, L'OBRA DE PALMA Actualització 2013