Cala Millor - Cala Nau

     
 

 

Els litorals

El litoral llorencí té una longitud de prop de 8 km al llarg dels quals alternen trams de costa arenosa i rocallosa.

La costa baixa i arenosa abasta tres àrees: la platja de S'Illot , l'arena de Sa Coma i l'arenal de Cala Nau - Son Moro.

 

 
     
 

En canvi, al sector de Ses Planeres (entre S'Illot i Sa Coma) i al llarg de tota la Punta de n'Amer (o Punta des Castell) la costa és rocallosa. Es tracta d'un litoral de graó, amb espadats baixos i sense gaire fondària a la vorera.

Als trams costaners de roca, l'acció erosiva de l'aigua sobre el marès i les calcarenites ha provocat cocons i característiques formes amb punxes que configuren un interessant lapiaz litoral. En aquests mateixos indrets les coves són abundants.

Els arenals llorencins varen mantenir, temps enrera, interessants àrees humides a la seva part interior. L'aiguamoll més extens s'estenia rera les platges de Sa Coma i Son Moro i va ser bonificat al llarg del segle XX. El darrer tram que va desaparèixer fou l'estanyol d'en Roig, riuet que limita amb el terme municipal de Son Servera, separat de la mar per sa Màniga.

 

 

A S'Illot es remarca es Riuet, estanyol format a la desembocadura del torrent de ca n'Amer que fou reblert de runes cap al 1972-1973 i que ha estat parcialment recreat rera les inundacions del 1989
 
   
 

La freqüència i constància dels vents de component nord ha afavorit la formació d'un conjunt de dunes de grans dimensions a la base de la Punta de n'Amer, rera Cala Nau. Aquestes dunes  es troben en un avançat estat de fixació i foren colonitzades per una vegetació de garriga amb savines.

En canvi, les dunes del sector de Sa Màniga i de l'arenal de Sa Coma han  esta destruïdes per les construccions de primera línia.