Pou Morer

     
 

 

Moros i Cristians

A l'època islàmica la zona formava part del juz de Manqur i es conserven diverses restes d'aquell període, sobretot a la part septentrional, com ara síquies i diversos molins d'aigua. A més, s'han conservat alguns topònims com Atengi (Tènger), Gaallequenza (Calicant) i Lucadar (Llucamar)

 

 
     
 
 
Desprès de la Conquesta Catalana la zona va correspondre en el Repartiment de Mallorca a Nunó Sanç, compte de Rosselló, qui procedí a fer la subdivisió de la seva part entre els seus col·laboradors. A la mort de Nunó Sanç, el 1231, els seus béns passaren a Jaume I. La major part de les terres del terme varen pertànyer a les cavalleries de Son Peretó, Son Llulls i Traver.
 
     
  La cavalleria de Son Peretó incloïa la zona de l'actual nucli urbà, Montseriu, Sa Blanquera, Son Cabrer i Son Suau. El seu origen es troba en la donació que féu el comte Nunó Sanç a Martí Peris de Si de les alqueries d'Atzon i Atzona Saguera, en feu d'un cavall armat. En els segles XIV i XV, la cavalleria passà successivament a les famílies Oms, Portell (1389), Cabrer, Sureda i Peretó (1445).  
     
  En el segle XIV se separà de Son Peretó la cavalleria de Sa Punta, que ocupava la part oriental de l'actual terme i també prestava un cavall armat. Comprenia, llavors, Ses Talaies i la zona de l'actual Son Carrió. En fou senyor Roderic de Verga i passà després a les famílies Navata, Andreu, Sureda, Bonafè i Berard. La cavalleria dels Llulls ocupava -a més de Son Llulls- Ses Planes, Begura, Pou Colomer, Alpara, Subirana, Son Binimelis i Binibanyara, i va pertànyer a les famílies Buguet i Llull. La cavalleria dels Traver s'estenia pels termes d'Artà i Son Servera i comprenia les alqueries Mitjana i Alavig i els rafals Benibangen i Mitjà. El 1283, els cirtercencs de la Real adquiriren Benifaig i, mitja alqueria de Beizies el 1305, Beniaceli. Altres alqueries i rafals eren Bellver -que va donar nom al terme i actualment es troba a Manacor-, l'alqueria de Llucamar, Tènger i Calicant.  
 
 
Apareixen altres alqueries documentades, de les quals no s'ha localitzat la seva ubicació com ara Benibi, Benialquilel, Aleconti i Benimai, entre d'altres. En el segle XIII va tenir gran importància la família Pardines, que era propietària de les alqueries de Pocafarina, Son Vives, Sa Riba i Sa Blanquera i dels rafals l'Estable i Pedrís.