L'època Medieval

La bul·la del papa Inocenci IV (1248) esmenta la parròquia de Santa Maria del Bellver. En el temple d'aquesta parròquia també es retia culte a Sant Llorenç (1282). Durant molts d'anys el terme s'anomenà Santa Maria de Bellver o Bellver, no obstant això també apareix documentat com a Sant Llorenç de Bellver (1349) i Sant Llorenç des Cardassar (1519). La hipòtesi de que el primer oratori estigués ubicat a l'actual possessió de Son Vives, tal i com mantenien alguns historiadors, ha perdut credibilitat arran de les investigacions recents. Sembla que al final del segle XIII i durant el segle XIV, la vila i el terme varen tenir una certa independència de Manacor i es formà la Universitat de Bellver, amb jurats propis.

 

 
     
 
 
És probable que el poble fos fundat per ordre de Jaume II de Mallorca el 1300, segons afirma Pere Pardines en un document de 1335, el qual indica, a més, que la pobla de Bellver fou creada dins les terres d'una alqueria seva. Devers 1360, els jurats i prohoms de Santa Maria de Bellver aconseguiren de Pere el Cerimoniós permís per construir, una nova església.
 
     
  Durant el segle XIV sovint hi hagué disputes i malentesos entre els parroquians de Bellver i els manacorins a l'hora de pagar les talles; fins i tot, durant el segle XV, els habitants de Bellver es negaven a contribuir en les talles que Manacor imposava per a la construcció de l'església parroquial d'aquest terme, al·legant que només contribuïen a les talles destinades a la construcció de la seva església. El nou temple de Sant Llorenç, bastit durant el segle XV, es devia trobar al mateix indret de l'actual.  
 
  El 1399, Bellver, que fins llavors havia tengut una certa independència administrativa, es trobava unit a Manacor. En aquesta unió s'estipulà que un dels quatre jurats de Manacor seria de Bellver i tendria facultat per poder convocar consell i posar talles, oïdors de comptes i taxadors a la seva parròquia. La independència administrativa estava molt relacionada amb l'eclesiàstica. El 1432, el bisbat considerava l'església de Bellver sufragània de la parroquial de Manacor. Aquesta situació va ser denunciada sovint pels habitants de Bellver.