Molí de'n Ferrer

     
 

 

Del Segle XV al Segle XVIII

Durant la segona meitat del segle XV, la zona costanera de Sant Llorenç va ser saquejada en diverses ocasions per corsaris barberescs. Tanmateix la torre de defensa, manada construir per virrei Lluís Vic i Manrique el 1585, no va ser edificada. Ja durant el segle XV, hi ha documentats diversos molins, alguns dels quals d'aigua, com el de Ses Planes. Finalment, el 1609-10, es creà la parròquia de Sant Llorenç, amb una extensió superior a l'actual municipi, sobretot per la part de l'oest.

 

 
     
 
 
El 1578 les possessions més importants eren Bellver, Llucamar, Son Crespí, Son Mesquida, Son Brotat i Sa Punta, Sa Real, Begura i ses Planes. Hi havia un nucli de sis cases que constituïa el primer nucli de Bellver. El 1612, davant la inseguretat de les costes i els atacs constants, els llorencins intentaren, sense èxit, la independència del municipi de Manacor. Aquell any de 1612, al costat de l'església hi havia una quarantena de cases i en la demarcació de la parròquia es trobaven unes setanta possessions. El 1617, el rector de Manacor annexionà, novament, la parròquia de Sant Llorenç i a la visita pastoral del bisbe Juan de Santander, el 1641, l'església de Sant Llorenç encara apareixia documentada com a sufragània de l'església parroquial de Manacor. En la descripció del temple s'esmenten l'altar major i les capelles de Sant Jaume, Nostra Senyora i les Ànimes.
 
 
 
El 1656, Mallorca era dividida en quatre districtes militars, un dels quals era el de Sant Llorenç - que el 1679 passà a anomenar-se districte de Manacor -, compost per les viles d'Artà, Felanitx, Manacor, Petra, Sant Joan i Sineu, amb un total de 3.995 homes d'armes. El 1617, el Gran i General Consell havia manat construir la fortalesa de la punta de n'Amer o castell de Punta Amer sobre una antiga fortificació. Les obres començaren devers 1693 i, el 1769, tenia dos canons i una guarnició de tres torrers. Va ser en el segle XVIII quan el nucli urbà adquirí una certa entitat. S'havia bastit la nova església i el nucli comptava amb quatre carrers amb 62 cases, segons dades de Jeroni de Berard, cap a 1780. El 1747, hi havia dos molins fariners.