El Segle XX

El 1907 es fund à a Sant Llorenç un Cercle d'Obrers Catòlics, la caixa rural i el sindicat agrícola. La caixa crea el primer cinematògraf de Sant Llorenç, el qual esdevingué un element de dinamització social significatiu. El 1913, s'establí definitivament la parròquia de Sant Llorenç.

De llavors ençà sovintejaren els enfrontaments entre les autoritats municipals i els rectors Jaume Pasqual Ferrer (1913-20) i Pere Santandreu Gayà. El 1916, el municipi passà a anomenar-se Sant Llorenç des Cardassar. El 1918, època en que hi havia una certa influencia anarcosindicalista, es creà la Federació Obrera. El 1910 s'hi implantà l'electricitat.

 

 
     
   
 
El 1921 s'inaugura la línia ferroviària Manacor - Artà, que passava per Sant Llorenç i Son Carrió. Aquest servei se suspengué el 1977. El 1922, el vicari Jaume Santandreu hi inaugurà l'Escola Nova (escola Montesori). Anteriorment, aquest prevere havia promogut els Exploradors (1914), la Congregació Mariana i el primer equip de futbol de la localitat (1924). El 1924, durant la Dictadura de Primo de Rivera, el governador destituí vuit regidors i en nomenà els substituts. Poc després, el batle dimití. El 1926 les autoritats impulsaren una recollida de signatures a favor del règim de Primo de Rivera. El rector Pere Santandreu es negà a col·laborar en aquella tasca i fou denunciat al governador civil. El març de 1931, s'acordà que s'elegirien set regidors per Sant Llorenç i quatre per Son Carrió i a les eleccions municipals d'abril de 1931 foren elegits set regidors del Partit Liberal, dos dels Regionalistes-cambonistes i un del Partit Conservador. Durant aquell període es bastí el Cinema Ideal, inaugurat el 1926, que estava situat a la carretera de Son Servera i era propietat de Joan Nadal
 
   
 
Durant la II República hi va haver una pugna entre els sectors dretans, majoritàriament seguidors de Joan March, i els republicans d'esquerra, molt vinculats al republicanisme de Manacor. Els verguistes es reunien al cafè Can Canyet i els republicans al cafè Can Cucullada. Més tard, els liberals es convertiren en Partit Republicà de Centre i els conservadors crearen una Societat Republicana. El juliol de 1931 el governador civil destituí el regidor Joan Nadal, propietari de la Central Elèctrica. El 1935 es varen inaugurar les escoles nacionals de Son Carrió, amb projecte de Guillem Forteza i, el febrer de 1936, la Joventut Catòlica.
 
   
 
El Front Popular era format per Esquerra Republicana Balear -ERB-, presidida per Rafel Soler Brunet, i per la Unió General de Treballador -UGT -, presidit per Josep Cortès Aguiló. A causa del triomf del Front Popular, el governador destituí l'Ajuntament i es formà una comissió gestora d'esquerres presidida per Antoni Sureda Planisi. Aleshores, les autoritats municipals expulsaren el rector, que s'havia caracteritzat per les seves actituds integristes. En aquella època s'organitzà la Falange Espanyola, que va arribar a tenir 32 afiliats.