La Guerra Civil

Quan s'inicià la Guerra Civil va ser nomenat batle Gabriel Carrió Galmés, que havia estat secretari de l'Ajuntament en diverses ocasions. La repressió fou molt dura i afectà sobretot els militants d'ERB, molts dels quals foren afusellats en el cementiri de Son Coletes, a Manacor; hi varen morir uns catorze llorencins, cinc dels quals , residien a Manacor. El terme de Sant Llorenç es va veure afectat pel desembarcament republicà del capità Alberto Bayo. Després de ser aturats a Portocristo, el 17 d'agost els republicans desembarcaren a cala Morlanda (Manacor) i cala Moreia, una part de la qual pertany a Sant Llorenç. També hi va haver alguns desembarcaments secundaris a les platges situades al nord de la punta de n'Amer.

 
     
   
  Bayo situ à el seu comandament a sa Coma i dirigí una avançada cap al nord amb l'objectiu de conquerir la vila. Els republicans avançaren uns tres quilòmetres cap a l'interior i s'escamparen en un front de 12 km. Instal·laren bateries d'artilleria a sa Coma i la Punta de n'Amer i, el 26 d'agost de 1936, ocuparen i saquejaren Son Carrió, que havia estat abandonat.  
   
 
Els republicans establiren el seu front en la línia que passa pel puig de sa Font, puig de Son Puça, puig de ses Talaies, Son Carrió i Son Manxo. Per la seva banda, els nacionals fixaren les forces devers dos quilòmetres a l'oest, en una línia que anava pel pujol de sa Fontpella, prop del terme de Son Servera, a Son Vives, Son Sureda i Sa Marineta, ja dins el terme de Manacor.
 
     
 
Als afores de Sant Llorenç s'hi instal·là una bateria d'artilleria. Molts llorencins fugiren cap a les possessions dels voltants, a altres pobles o a la serra de Calicant. Després del reembarcament dels republicans (4 de setembre), tots els pagesos que havien tengut tractes amb els expedicionaris foren considerats sospitosos, i molts foren empresonats.