... I fins avui...

A partir de 1936, la batlia va ser ocupada sovint pels majors contribuents. En aquella època l'Acció Catòlica adquirí una gran importància. El 1950, el batle Antoni Sureda Galmés fou destituït pel governador civil i reemplaçat com a màxima autoritat municipal pel delegat governatiu Jeroni Castaño Pascual (febrer- juliol de 1950). El 28 d'octubre de 1948 s'autoritzà la parcel·lació de Ca n'Amer de S'Illot, propietat de Francesc Truyols, i ben aviat començà el desenvolupament de les zones turístiques. El 1959 es començà a urbanitzar S'Illot; el 1965 s'inicià la parcel·lació de Son Moro; el 1968 s'urbanitzà sa Coma i, aquell mateix any, s'amplià la zona de Sa Màniga, a Cala Millor. El 1965, entre Cala Millor i S'Illot ja hi havia 19 hotels, amb 1.414 llits. Així mateix, el 1969, s'inaugurà a sa Coma una reserva africana de 40 ha. El 1961 es va obrir el Col·legi Públic de Sant Llorenç que, des del 1981, funciona amb el nom de Col·legi Públic Mestre Guillem Galmés. Posterior- ment es crearen diferents centres educatius a la Punta de n'Amer, sa Coma i Son Carrió.

 

 
     
   
 
A l començament del decenni de 1970 s'inicià la publicació de Flor de Card (1972) i es creà el Club Card (1973), que han tengut un paper destacat en la dinamització cultural del municipi. Amb la restauració de la democràcia es produí una notable politització i s'organitzaren diverses forces polítiques. Des de 1979, el municipi ha estat governat pel Partit Socialista Obrer Espanyol -PSOE-, Unió Independent de Mallorca -UIM-, Unió Mallorquina -UM-, Centre Democràtic i Social -CDS- i el Grup Independent de Son Carrió -GISC-. Els últims tren- ta anys han coincidit també amb la transformació socio-econòmica del municipi, amb el desenvolupament i urbanització de la zones costaneres de Cala Millor, S'Illot, sa Coma i Son Moro. El 1987 s'inaugurà la Unitat Sanitària de Son Carrió, el 1988 la de Sant Llorenç, a la plaça del Pou Vell, i el 1989 la de sa Coma. Per altra banda, el 1981 es creà la Biblioteca Municipal amb el nom de Biblioteca Salvador Galmés i el 1989 es fundà la Casa de Cultura a l'antic convent de les Germanes de la Caritat. Aquest convent s'havia fundat a la localitat el 1866 i estigué habitat per les religioses fins que aquestes abandonaren el poble de Sant Llorenç, el 1986. Entre 1987 i 1991, hi funciona el Museu Arqueològic Municipal. A Son Carrió es creà, també, el Centre Cultural de Ca n'Apol·lònia. El 1983 s'aprovaren inicialment les primeres normes subsidiàries de Sant Llorenç i el 1993 les segones.