Es Garrigó

     
 

 

Una visita pel Municipi

L'itinerari que es proposa conforma un doble vuit, el que possibilita varis punts de partida i recorreguts. El que es mostra és una de les múltiples possibilitats.

El punt de partida el situaríem a Sant Llorenç des Cardassar. Sobre el pont del torrent antigament anomenat d'Albranca, la vall del qual conforma, proximadament, el terme municipal. Agafarem la carretera de Calicant, abans dit camí de Sa Real, en direcció a ponent.

 

 
     
   
 
Després de passar els solars tancats de marès - que tant parlen del caràcter llorencí -, i de pujar la costeta des Garrigó, contornant una meravellosa paret seca, arribarem a l'indret de les cases de Llucamar.
 
   
 

Fins fa poc aquestes cases podien representar el paradigma general de les modestes possessions llorencines situades a la part septentrional del terme: cases de planta baixa, on persones i bestiar compartien les mateixes parets de pedres i terra. Cases ben orientades vers migjorn, amb portes de posts d'alzina al portal principal i rodó; amb un morer, un fasser o un pi a la carrera i un gran aljub per emmagatzemar l'aigua de la pluja.

 
     
  En aquest indret, a més, hi ha restes d'un talaiot circular rera les cases i, a l'altra banda de camí, algunes pedres acaramullades que conformen el que queda d'una antiga murada que conserva el traçat recte i que són conegudes amb el nom des Castellot.  
   
  Segon el plànol publicat l'any 1913 per Albert Mayr, el perímetre emmurallat es conservava gairebé íntegrament en els seus angles. Actualment, tot i que la murada es troba interrompuda en dos trams, el fragment resulta impressionant.  
   

Llucamar

 
Potser per les nombroses restes prehistòriques - l'any 1928 hi havia quatre talaiots de planta circular -, potser per la proximitat al poble - uns 500 m -, potser perquè fou un dels primers establits - mil dues-centes cinquanta lliures per una quarterada i dos-cents destres el 1892, any de la independència municipal -, potser perquè era una de les moltes propietats del comte d'Aiamans, o per motius desconeguts, el cert i segur és que per a l'imaginari col·lectiu local, Llucamar és i ha estat representació de grandesa.
 
   

Pou de Llucamar

 
"Es diu Llucamar perquè un temps arribava de Lluc a la mar", assenyala amb convenciment el pagès, que desconeix el registre Lluchalhimar de l'any 1295 i que el nom pot provenir de l'àrab Lük Ahmar -poble roig-.
 
   
 
Des de Llucamar ja es destria foravila, on els sembrats comparteixen la torça de la terra amb ametlers, figueres i garrovers. Cal observar detingudament aquest paisatge, tant típic del llevant mallorquí.
 
   

Es Camp Gran (Llucamar)

 
Contornant el Camp gran i recorreguts uns 800 metres arribarem a una bifurcació. Si seguim dret, travessant el torrent de sa Blanquera i ja en el pla de sa Grua, veurem a mà esquerra les restes d'una sínia vora el camí. Una mica més envant el verd ens informarà sobre la ubicació de la font de Sa Real i la de la font Roada ja dins el terme de Manacor.
 
   

Pla de Sa Grua

 
Tira tira podem arribar fins a les abandonades pedreres de marès de Son Ribot, just arran de les quals hi ha la cova prehistòrica d'enterrament de s'Homonet . Difícil de localitzar, però una meravellosa joia a preservar, amb un gravat semblant a la silueta humana esquematitzada.
 
   
  Físicament situada, també, dins el terme municipal de Manacor a un tir de pedra de sa Real, però ben avinent de l'itinerari que seguim.  
     
  Si en comptes de seguir dret, giram a la voltera d'en Sorrilla, cap a Calicant, ben aviat trobarem la camada de Ses Sitges.