Cases de Sa Real

     
 

 

Sa Real i Tènger

A poc més de tres quilometres del punt de partida, trobam a mà esquerra la camada que porta a les runes de les cases de Sa Real, a mà dreta el turó de Na València amb les imperceptibles velles cases de Tènger, difuminades, com la majoria de les velles cases, en el paisatge. I just al davant el Pa de Nadal, turó que acull un talaiot just a la cresta.

 

 
     
 
 
Sa Real fou, sens dubte, una de les possessions més singulars del terme. Per haver estat propietat dels monjos cistercencs de la Real fins mitjans del segle XVI. Per ser titular de les propietats del senyor Miquel Lluís de Togores en el plet de 1580 que assenyalava partions entre les seves propietats i les del senyor de Ses Planes. Per haver donat nom i aixopluc, en el segle XVIII, al mític escriptor i glosador Sebastià Gelabert - Tià de Sa Real -, i per haver estat atalaia d'observació popular dels moviments del cuirassat «Jaime I» i del  creuer «Libertad», vaixells republicans que bombardejaren Son Corb i Son Servera el setembre de l'any 1936.
 
 

Vista panoràmica des de s'aljub de Sa Real

 
Rera les cases de Sa Real, encara més al ponent, es veu el turó la Penya de Bellver que juntament amb les possessions del mateix nom, tot ja dins l'actual terme de Manacor, recorden el nom que tenia la parròquia -Santa Maria de Bellver- a la bul·la del papa Innocenci IV, i tot el terme després de la conquesta.
 
 

Can Trujillo, caseta d'estil modernista de principis del segle XX

 
Una mica més envant, a mà dreta, hi ha l'antic camí de Tènger que ens pot portar al talaiot d'en Ten jó i a les runes d'una caseta d'estil modernista situada a la falda i entre les muntanyes del Telègraf i Calicant. Conten els més vells que fou cau amagat i furtiu niu d'amor d'un metge extern anomenat Trujillo.
 
   
 
Seguint per la carretera i contornant sa Creu de Sa Real (210 metres), arribarem a una cruïlla de camins que es troba a poc més de quatre quilometres del punt de partida. El camí de la dreta ens portarà a les cases i al pou de la possessió de Calicant. Segons Joan Coromines és un nom mossàrab que significa "cant de gall", potser per ser la muntanya més oriental des del Pla. A la documentació medieval surt referenciat com alqueria Calicanta (1242) i Calhicant (1292). El camí de l'esquerra ens portaria a Manacor i ja està documentat en el mapa del cardenal Despuig (1784).
 
   

La muntanya de Cura al fons.

 
Des de la cruïlla i mirant vers Manacor es veu una excel·lent panoràmica del Pla de Mallorca amb la mítica muntanya de Cura al fons.