Sa Punta de n'Amer

     
 

 

Sa Punta de n'Amer

A mà esquerra, Sa Punta de n'Amer, la llengua de terra més oriental de l'illa, ara àrea natural d'especial interès des de l'any 1985, que separa els nuclis de sa Coma i Cala Millor. Sa Punta de n'Amer bé mereix un itinerari a part. Hi ha una guia realitzada per A.F. Arnau i A. Llabrés i editada per I' Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar que porta data de l'any 1989, i una altra de C. Massuti i M. Socias editada per la Direcció General del Medi Ambient.

 

 
     
 

Foto aèria de Sa Punta de n'Amer

 

Passeig en pony

 
Tot i amb això, dins aquesta extensió de dues-centes hectàrees de zona protegida s'hi pot trobar un dels últims savinars i restes del paisatge de dunes que poblava tota Sa Màniga. La punta de n'Amer ha viscut diferents episodis de la història de Mallorca. Així per exemple s'han localitzat diversos jaciments arqueològics, des de coves d'habitatge fins a talaiots, com la cova prehistòrica de ses Crestes, vora la punta del mateix nom i que es caracteritza per tenir una entrada que mira directament a la mar, i el talaiot des tancat de Sa Torre.
 
   

Torre de defensa

 

Durant els segles XV i XVI els atacs pirates i corsaris obligaren a bastir diferents construccions per tal de vigilar i defensar la costa. Es el cas del conegut castell, una construcció militar de finals del segle XVII que compta amb fossat excavat en el marès, i que va ser aixecat sobre les runes d'una altra fortificació. És una construcció original i única, la figura de la qual resulta de la combinació d'una piràmide i un cub hexagonal.