LLORENCINS

Sant Joan Pelut, dia 24 de juny

Dia 24 de juny és la festivitat de sant Joan. A Sant Llorenç es balla la dansa de sant Joan Pelut, una dansa d'origen desconegut. En molts altres indrets de Mallorca sant Joan Pelós, surt a la processó del Corpus (sant Joan Evangelista, vinculat a la iconografia de l'àguila). El personatge llorencí, però, sembla rememorar més aviat la figura de sant Joan Baptista, que predicava pel desert. La dansa es realitza al so d'una melodia pròpia interpretada per guitarró i un flabiol.

	El ball és simple i rítmic. Primerament s'interpreta dins l'església en el moment de l'ofertori j una vegada acabada la missa el sant surt a ballar al carrer acompanyat dels dimonis. Sant Joan va calçat amb unes espardenyes d'espart blanques lligades amb unes cintes vermelles a unes calces blanques. Vesteix capa vermella amb cascavells i porta capell. A la mà subjecta una vara i una bandereta.

	Aquest ball antic, que ja s'havia perdut, fou recuperat a Sant Llorenç cap a la dècada del 1970.

La festivitat de Sant Joan coincideix amb l'arribada del solstici d'estiu, el 23 de juny, el dia més llarg de l'a.ny.

Antigament la nit de Sant Joan es vinculava amb tres elements: el foc, l'aigua i les herbes remeieres. Hi havia el costum d'anar a recollir la berbena , herba a la qual s'atribuïen virtuts màgiques i d'on la festa rep el nom; també la gent anava a banyar-se en fonts, rius i platges amb la creença que durant la festa de Sant Joan Baptista, l'aigua tenia virtuts purificadores; i pel que fa al foc, es manté viva la tradició d'encendre fogueres i focs d'artifici i, a més és molt estesa la celebració de balls i festes populars en envelats.

La Berberna (Verbena sp, família de les verbenàcies):

Gènere de plantes herbàcies o poc lignificades, de fulles oposades i flors de coloracions diverses, procedents sobretot d'Amèrica. Moltes espècies són conreades en jardineria, especialment les culti-vars híbrides, i les berbenes híbrides, de fulles ovalades i flors d'1 cm de diàmetre, molt oloroses, monocromes o bigarrades. La berbena per excel·lència (V. officinalis) és una planta herbàcia perenne, de tija quadrangular, pilosa, de 60 a 80 cm d'alçada, fulles de contorn oblong triangular, molt dividides, i flors petites, liloses, lleugerament bilabiades, agrupades en llargues espigues terminals. Es fa en herbassars ruderals i vores de camins una mica humides. Conté un glucòsid, la verbenalina, i hom en fa, per decocció, tisanes depuratives.

Antigament les seves aplicacions eren molt nombroses, i arribà a tenir un prestigi màgic, sobretot amb vista a suscitar l'amor de la noia desitjada; aquests encanteris exigien de recollir la berbena la nit de Sant Joan, abans de la sortida del sol.

S olstici :

Cadascun dels dos punts de l'eclíptica per als quals el valor de la declinació del Sol pren el seu valor màxim o mínim. Quan el Sol arriba a un d'aquests punts deixa d'augmentar la seva distància a l'equador celeste. El solstici corresponent a la màxima separació boreal té lloc cap al 21 de juny, i el corresponent a la màxima separació austral té lloc cap al 21 o el 22 de desembre. La primera data marca el començament de l'estiu a l'hemisferi nord, i correspon al solstici d'estiu o punt Càncer, mentre que l'altra data assenyala el començament de l'hivern, i correspon al solstici d'hivern o punt Capricorn. Quan el Sol és al solstici d'estiu, la Terra passa per l'afeli de la seva òrbita, i quan és al solstici d'hivern passa pel periheli. La diferència de duració entre el dia i la nit és màxima als solsticis. És evident que la denominació dels solsticis no és adequada per a l'hemisferi sud, en el qual les estacions se succeeixen en l'ordre invers de l'hemisferi nord.

	És costum que Sant Joan Pelut i tota la comitiva vagin a donar els molts d'anys a les cases a on hi vivu algun Joan. A les cases que s'han de visitar s'hi penja un ram a l'entrada.

Sant Joan Pelut ballant amb els dimonis. A Sant Llorenç no es fan fogueres, però encara es conserva la presència dels dimonis.