Per acabar l'any: Nadal

El vespre de Nadal, després d'un sopar en família, és tradició anar a l'església a Matines, nom popular que rep la celebració litúrgica de la nit de Nadal. L'església es troba revestida de neules i s'hi ha instal·lat un Betlem o naixement, que consisteix en unes figuretes de fang que representen la Verge Maria, Sant Josep i el nin Jesús dins l'establia, el vespre del naixement; es troben envoltats pel bou i la mula, i acompanyats de pastors que els porten ofrenes. A moltes cases particulars també es conserva el costum de fer un Betlem.

 

 
     
 
 
les matines s'hi llegeixen unes lectures de l'Antic i del Nou Testament. Els càntics solen ser cançons de Nadal tradicionals mallorquines que també s'usen habitualment com a cançons de bressol. A les matines hi ha una sèrie de tradicions que es repeteixen anualmen.
 
 
 
 

Des de fa segles es conserva a Mallorca un càntic singular per a la Nit de Nadal: La Sibil·la.

D'origen  molt remot, el text es va escriure originalment en grec. Aquest càntic es traduí al llatí com el "Judicii signum" o profecia del Judici Final posat en boca de la Sibil·la pagana d'Eritrea. Fra Anselm Turmeda, un mallorquí del segle XIV, ho va traduir a la nostra llengua.

Antigament es cantava a Catalunya, València, Aragó, Castella, França, Itàlia, Mallorca i també a l'Alguer , fins que el Consell de Trento desaconsellà aquests tipus de manifestacions extra-litúrgiques. Actualment només es conserva a aquests dos darrers llocs.

Segons "Pedrell" la melodia podria ser mossàrab o bé isidoriana.

La lectura del profeta Joel (capítols II i III) que fa referència a la "Parusia" o segona vinguda del Fill de l'Home per a jutjar la humanitat és la justificació del cant de la Sibil·la.

Les Sibil·les eren dones sàvies o sacerdotesses a qui se les atribuïa un esperit profètic. Entre elles, la Sibil·la Eritrea anunciava el Dia del Judici Final i l'arribada del Salvador.

Breument, la cerimònia es així: en un moment determinat de l'acte litúrgic, entra la Sibil·la i, en solemne cant, comença amb les paraules: "Al jorn del judici..." El paper de la Sibil·la sol ser interpretat per un nin o una nina, que vesteix una camisa llarga o túnica, també sostén una espasa en alt i du un capell que varia de forma i de color segons el lloc a on es representa

 
 
   

El Cant de la S ibil·la:

El jorn del Judici.

Parrà el qui haurà fet servici.

Jesucrist, Rei universal,

homo i ver Déu eternal

del cel vendrà per a jutjar

i a cada un lo just darà.

Gran foc del cel davallarà

mars, fonts i rius, tot cremarà,

daran los peixos horribles crits

perdent los seus naturals delits.

Ans del judici l'Anticrist vendrà

i a tot lo món torment darà

i se farà com Déu servir

qui no'l crega, farà morir.

La seu regnat serà molt breu,

en aquell temps sot poder seu,

moriran màrtirs, tots a un lloc,

aquells dos sants Elies i Enoc.

Lo sol perdrà la claredat

mostrant-se fosc i entelat,

la lluna no darà claror

i tot lo món serà tristor.

Als bons dirà: - Fills meus, veniu!

benaventurats, posseïu

el regne que està aparellat

des de que el món va ésser creat!

Als mals dirà molt agrament:

- Anau, maleïts en el turment!

anau, anau al foc etern

al vostre príncep de lo infern!

Oh humil Verge!

Vós qui heu parit,

Jesús Infant aquesta nit,

a vostro fill vullau pregar

que de lo infern nos vulla guardar!

Lo jorn del judici

parrà el qui haurà fet servici.