Entre els anys 1959 i 1963 el professor italià Giovanne Lilliu dirigí quatre campanyes d'excavació a Ses Païsses les quals aportaren valuoses informacions sobre la cultura talaiòtica mallorquina i posaren al descobert bona part de les construccions que el visitant pot observar. El 1946 el poblat fou declarat Monument Històric-Artístic i poc temps després, a la dècada dels anys cinquanta, l'Estat va adquirir els terrenys on se situen les restes arqueològiques. Des del 1983 totes les competències en matèria de patrimoni històric i arqueològic corresponen al govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Cultura : Talaiòtica.

Datació cronològica de les restes : Aprox.1300 Aprox. segle I abans de la nostra era (ANE).

Tècnica constructiva : Ciclòpia. Superfície: 13.500 m².

Planta : El·líptica.

Perímetre de la murada: 374 m.

Distàncies entre els eixos : Sud-nord: 103 m, est-oest: 133 m.

Amplària mitjana de la murada : 3,6 m.

Altura màxima de la murada : 3,5 m al sector est.

Les investigacions i excavacions arqueològiques han posat de manifest que el poblat de Ses Païsses va ser una construcció de nova planta organitzada entorn d'un talaiot central.

A l'interior s'hi localitzen dos conjunts d'edificacions. El primer, presidit pel talaiot, consta d'una sèrie d'habitacions i d'una sala hipòstila de proporcions considerables. El segon, a l'oest sud-oest, el conformen dues grans habitacions de planta absidal.

Els treballs que, entre als anys 1959 i 1963, realitzà l'expedició arqueològica italiana, dirigits pel professor Lilliu , han permès d'establir la cronologia aproximada de les diferents construccions que configuren el conjunt arqueològic.

El talaiot central, a l'interior del poblat, pertany a la fase inicial de la cultura talaiòtica (Talaiòtic I), entre el 1300 i el 1000 ANE.

La murada, en canvi, sembla que fou construïda durant el Talaiotic II (1000-800 ANE), quan s'edificaren la majoria dels recintes emmurallats.

Les altres habitacions presenten una diferent cronologia que abraça les fases de desenvolupament final de l'època talaiòtica, anomenades també Talaiòtic III (segles VIII-V ANE) i Talaiòtic IV (segles V-I ANE). Les dues habitacions de planta absidal, situades a l'oest del conjunt arqueològic, i la sala hipòstila comunicada amb el talaiot per un corredor diametral, pertanyen al primer d'aquests dos períodes. Altrament, les dues habitacions quadrangulars del conjunt central i l'habitació en forma de ferradura, adossada al talaiot, corresponen a diferents moments del Talaiòtic V i, per tant, són considerades les més modernes.

Precisament les restes localitzades als estrats superiors d'algunes habitacions, datades als últims segles de la cultura talaiòtica (III-II ANE), mostren clarament les influencies de les civilitzacions mediterrànies (ceràmica d'importació de formes variades, objectes de ferro, reconstrucció d'habitacions) introduïdes pels foners baleàrics a ran de la seva participació com a mercenaris en les guerres púnico-romanes.

Segons Lilliu, després dels segles II-I ANE el poblat fou abandonat i els seus habitants, juntament amb els dels centres talaiòtics veïns, probablement es concentraren i s'establiren al peu del pujol de Sant Salvador, i constituïren el nucli originari de l'actual emplaçament del poble d'Artà.