En un moment avançat del Neolític, a principis del quart mil·lenni abans de la nostra era, es produí l'arribada dels primers grups humans a l'Illa de Mallorca.

Així ho confirmen les escasses referències disponibles fins ara (restes humanes, puntes de sílex, agulles d'os...) localitzades als jaciments mallorquins de les coves de Muleta (Sóller) i Son Matge (Valldemossa). En realitat, poca cosa més es coneix d'aquest primer període Arcaic de la prehistòria mallorquina.

Entorn al 2000 ANE es perfilen els inicis d'una nova etapa: els de la Cultura Pretalaiòtica. Els jaciments més característics d'aquest llarg període es localitzen a les coves naturals, que l'home va utilitzar com  a llocs d'habitació (tot i que també tingueren un caràcter funerari), i en les coves artificials excavades en la roca. Aquestes, molt abundants, presenten una tipologia molt diversa i la seva funció era, essencialment, funerària. Amb posterioritat, entre el 1500 i el 1300 ANE, s'edificaren les navetes, edificis de pedra de parets gruixudes, amb planta en forma de ferradura.

L'home pretalaiòtic segurament vivia en comunitats pacifiques (és notòria l'absència gairebé total d'armes) dedicades a l'agricultura, la ramaderia i la caça. Pel que fa a l'utillatge domèstic destaca, sobretot, la ceràmica decorada o llisa, de formes senzilles i dimensions reduïdes, petits objectes de pedra i os i utensilis diversos de coure i bronze.

Al voltants del 1300 ANE es desenvoluparen a Mallorca i a Menorca (possiblement a causa de la vinguda d'altres pobles procedents de la Mediterrània oriental) noves construccions que, juntament amb l'aparició d'un  nou sistema social i econòmic, obrin l'última i més rica etapa de la prehistòria de les Illes Balears: és el moment de la Cultura Talaiòtica. L'element més característic d'aquest període és, sens dubte, el talaiot, un tipus d'edificació en forma de torre i amb cambra central en que s'utilitza la tècnica ciclòpia (blocs de pedra en sec, sense cap tipus de morter). La planta pot ser circular o quadrangular, amb un corredor d'accés obert en un dels murs. La cambra, de reduïdes dimensions, es tancava per aproximació de filades o es cobria amb grans lloses que descansaven sobre les parets laterals i sobre una columna central; també és possible que s'utilitzes un sistema mixt de coberta, de pedres i fang, sostinguda per troncs. Alguns talaiots, sobretot els de planta quadrangular, constaven de dues plantes superposades o pisos diferents.

Les discussions sobre la funció primària dels talaiots no han aconseguit, encara, aclarir completament la finalitat per a la qual foren construïts, tot i que sembla indubtable el seu caràcter, entre d'altres, d'hàbitat, de residència de l'autoritat clànica del poblat.

Cap al primer mil·lenni ANE aparegueren els recintes fortificats a base de grans blocs de pedra que envolten els poblats. Generalment, la murada  fou construïda aprofitant talaiots preexistents (Capocorb Vell, a Llucmajor, o S'Illot, a Sant Llorenç des Cardassar) i, en altres casos, es tracta d'edificacions de nova planta com Ses Païsses, a Artà, o Es Rossells, a Felanitx). En definitiva, cal fer notar el paral·lelisme de les tècniques constructives talaiòtiques amb les que es desenvoluparen a les illes mediterrànies de Còrsega, Sardenya o Malta.

Les excavacions han proporcionat abundant ceràmica, més grossa que la pretalaiòtica i de gran varietat tipològica, generalment llisa. D'una altra banda, proliferen les armes de bronze (espases, ganivets, puntes de llança...). Precisament, la major quantitat d'utillatge bèl·lic, juntament amb l'estructura defensiva dels poblats, suggereix una nova organització social, distinta de la pretalaiòtica, més guerrera i fortament jerarquitzada.

A partir del 800 ANE, sorgiren noves edificacions a l'interior dels poblats (Habitacions de Planta Rectangular, Sala  Hipòstila) i aparegueren altres construccions de caràcter funerari, com la necròpoli a l'aire lliure de Son Real.

També s'introduí el ferro (segles VII-VI ANE) i va augmentar significativament l'armament ofensiu i la diversitat instrumental. Al mateix temps, la ceràmica indígena tradicional tendeix a imitar progressivament les formes púniques-ebussitanes i romanes.

En conseqüència, la influència de les civilitzacions mediterrànies va produir una lenta transformació de la cultura indígena, que va  tenir el seu reflex no solament en l'utillatge domèstic, sinó també en les  creences espirituals, com ho posen de relleu les manifestacions icòniques del brau i del guerrer (petites estatuetes conegudes amb el nom de Mars Balearicus).