entrada al poblat de ses païsses
     
 

La murada i la porta principal d'entrada al recinte:

El poblat de Ses Païsses conserva el recorregut total d'una murada la construcció de la qual data de principis del primer mil·leni ANE. Amb una amplària mitjana de 3,6 m i una altura variable que, en algun punt, arriba als 3,5 m, presenta dos paràmetres ben diferenciats: l'exterior, de pedres més grosses, algunes de les quals pesen més de 8 tones, disposades verticalment, i l'interior, de pedres més petites, totes elles col·locades en sec, és a dir, sense cap material que les uneixi (tècnica ciclòpia). La murada és, sens dubte, el testimoni mes fidel de les potents estructures arquitectòniques utilitzades per l'home talaiòtic, perfectament visibles en l'aparell megalític i en l'aspecte monumental de les quatre portes que s'obren per donar accés al recinte interior.

La porta principal, a l'est sud-est, és la de més grans proporcions, amb dos brancals verticals que sostenen una enorme llinda monolítica. És la més ben conservada i ha esdevingut un dels símbols més representatius de la prehistòria mallorquina.

     
---
     
 

El ciclopeisme i la cultura talaiòtica

El ciclopeisme (tècnica de construir amb pedres molt grans) fou un fenomen molt estes per tota la conca mediterrània des del Neolític, fins que la civilització romana imposà altres tipus de construccions. El nom, derivat dels cíclops, gegants de la mitologia grega, fou aplicat primerament a l'arquitectura micènica i estès després a d'altres sistemes constructius.

l ciclopeisme arribà a les Balears amb un cert retard respecte de la Mediterrània Oriental, probable nucli originari del sistema. En un primer moment es manifestà a través de les navetes o cambres navetiformes i més envant mitjançant les construccions talaiòtiques, segurament com a conseqüència de l'arribada d'immigrants procedents de Còrsega, Sardenya o Malta. A Mallorca i Menorca el ciclopeisme adquirí, des de finals del segon mil·leni ANE, un desenvolupament extraordinari.

Els talaiots són les construccions ciclòpies més característiques de la prehistòria mallorquina. El nom, d'origen popular, corresponent amb "talaia" (torre d'observació i de vigilància), ha estat adoptat científicament.

Segons la planta, els talaiots corresponen a dos tipus bàsics: els de planta circular i els de planta quadrada. Tots ells solen presentar una cambra interna, a vegades amb columna central de tipus mediterrani.

Dins la unitat de concepció hi ha moltes variants en els detalls (accessos, coberta, etc.). La funció per a la qual foren construïts no s'ha pogut determinar amb exactitud i hom ha suposat que s'utilitzaren com a torres de defensa o d'observació, llocs d'enterrament, habitacles de l'home talaiòtic...

     
---
     
 

Monòlit dedicat a Miquel Costa i Llobera:

Davant el portal principal d'entrada ai poblat s'alça el monòlit en record de l'escriptor i eclesiàstic Miquel Costa i Llobera (Pollença, 1804 - Palma, 1922) el qual ambientà en el recinte talaiòtic de Ses Païsses diversos passatges del seu conegut poema "La deixa del geni grec"  (1900), la protagonista del qual és Nuredduna néta del gran sacerdot i sibil·la de la tribu que habitava l'alzinar de Ses Païsses. 

Segons el propi autor, l'argument de l'obra se situa a l'època proto-històrica, quan les primeres expedicions colonitzadores arribaren a aquesta terra.

El poema, recreació idealitzada i epopeica de la prehistòria mallorquina, representa la unió de la nostra terra, personificada per Nuredduna, amb l'esperit de la civilització grega simbolitzada per la lira de Melesigeni, imatge d'Homer. Premiat en els jocs florals de Barcelona (1902) fou convertit en òpera (1947) sota el nom de "Nuredduna", amb llibret de Miquel Forteza (1888-1969) i música d'Antoni Massana (1890-1966).

     
webmaster Toni Genovart
POBLAT TALAIÒTIC DE SES PAÏSSES
Artà - Mallorca