|
|
|
el talaiot central |
| |
|
|
|
|
El talaiot, que ocupa una posició un poc excèntrica enmig del poblat, es configura com l'element constructiu dominant al voltant del qual s'hi agrupen les altres habitacions del conjunt central.
Fou excavat durant la primera expedició arqueològica dirigida pel professor Lilliu l'any 1959. Data dels primers moments de la cultura talaiòtica (Talaiotic I), entre el 1300 i el 1000 ANE, aproximadament. |
|
|
|
--- |
| |
|
|
|
|
De planta circular, el talaiot forma una torre troncocònica d'uns 4,5 m d'alçada, amb un volum superior als 400 m³. A la part inferior de la cambra interior hi transcorre, entre dos contraforts, un corredor de baixa altura que comunica el talaiot amb la Sala Hipòstila.
Adossat als murs del talaiot, a la part exterior, s'hi construí un contrafort, la qual cosa va fer suposar a Lilliu que podria tractar-se d'una rampa per donar accés a una hipotètica cambra situada a la part superior de la torre. |
| |
|
|
| --- |
| |
Segons l'opinió d'aquest arqueòleg, el talaiot central i les Habitacions Adossades passarien a formar part, entre els segles VIII-V ANE, d'un complex de cases propietat del cap dirigent o autoritat clànica del poblat. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
La funció dels talaiots resta amagada i és tema de discussió entre els arqueòlegs. Per una part es diu que són torres de defensa i observació. Per l'altra, que són simples habitacles o monuments funeraris d'enterrament, bé sigui per incineració o per inhumació.
Es pot veura a la fotografia el detall de la Planta Circular. El talaiot forma una torre troncocònica d'uns 4,5 m d'alçada i al fons es veu l'obertura i el pas que fa el petit passadis que l'atravessa i que acaba desembocant dins la sala hipòstila.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
