xeremia grall inxa bruma
nous bufador braguer sarró
ornaments història digitació  
 
 
 
ses xeremies mallorquines
   
     
 

Les Xeremies Mallorquines o Xeremia és un instrument de la família de les Cornamuses i és l'instrument que dóna nom a la colla de xeremiers.

Aquesta cornamusa es compon bàsicament d'un recipient de pell (actualment s'empren altres tipus de materials) on s'acumula l'aire, denominat Sac o Sarró, d'ell surten tres orificis: el Bufador , que es la peça que, com diu el seu propi nom, serveix per bufar-hi permetent així inflar el sarró, d'aquí l'aire es distribueix, per una part cap al Grall i per una altre cap al Braguer , que es la peça encarregada de dur l'aire cap a la Trompa i cap als Bordons quant es tracta d'una Xeremia de Tres Bordons. Les Xeremies Tradicionals no tenen bordons (que sonin), sinó que només tenen tres Fillols per adornament.

El xeremier agafa l'instrument aguantant-lo amb el colze i l'avantbraç esquerre i pressionant el sarró contra el seu cos, infla el sac pel bufador i les dues mans les ocupa per fer sonar les melodies amb el grall. Per aconseguir que la xeremia soni s'ha de pressionar amb força el sarró. Aquesta pressió ha de ser contínua, compensant en tot moment la manca d'entrada d'aire dins el sac. No es fàcil aconseguir un bon so continuat, de fet és més difícil dominar el volum necessari d'aire per fer sonar bé Ses Xeremies que aconseguir fer sonar les melodies al grall. El so que surt per la trompa és una nota contínua, a mode de "nota pedal", el sonador  no s'ha de preocupar per aquesta part de l'instrument ja que al tenir una entrada continuada d'aire el so es reprodueix d'una manera automàtica.

 
   
 
   
  es grall  
     
  Instrument musical de fusta de forma troncocònica, amb vuit forats per col·locar-hi els dits. Si s'hi posa una canyeta adequada emet notes (dins la seva tessitura) de la mateixa freqüència que el flabiol.  
     
   
 
   
  La Inxa o Canyeta  
     
  Dispositiu fet amb dues laminetes de canya (o altre material), molt fines, que vibren al pas de l'aire. Aquesta vibració, aprofitada per les caixes de ressonància del grall, es modifica i permet a l'instrument de fer les diferents notes musicals.  
     
   
 
   
  Els Bordons  
     
  Peces musicals de fusta de forma tubular, acabats amb una campana tancada i foradada. Amb les brumes emet una nota pedal d'acompanyament. La trompa (el bordó més llarg) emet un Do, el bordó mig emet un Sol i el més petit un Do octavat. Normalment només sona la trompa i els bordons estan callats o bé mitjançant un grifonent que tanca el pas de l'aire, o bé les seves brumes són mudes.  
     
   
 
   
  Els Fillols  
     
  Dos bordons massissos d'ornament que no sonen.  
     
   
 
   
  La Bruma  
     
  Dispositiu fet amb una canya, d'una sola secció i de diàmetre variable, que vibra al pas de l'aire i dóna so a la trompa i als bordons. La bruma de la trompa és més grossa i la dels bordons tenen un tamany més petit perquè així soni la nota adequada. Aquests tipus de inxes es diuen idiòglotes.  
     
   
 
   
  El Bufador  
     
  Peça de fusta foradada. Serveix per introduir l'aire dins el sarró. A l'extrem interior disposa d'una vàlvula de pell per evitar que surti l'aire de l'interior del sarró.  
     
   
 
   
  El Sac o Sarró  
     
  Recipient que pot ser fet de pell d'animal de cabrida o ovella. Actualment també s'utilitza la pell curada. O bé els materials sintètics (Sympatex o Goretex), que serveix per disposar d'aire  a voluntat del xeremier.  
     
   
 
   
  El Braguer  
     
  Dispositiu de fusta que serveix per ajuntar els bordons al coll del sac. Des d'aquí l'aire es distribuéix cap a la trompa i als bordons.  
     
   
 
   
  Els Nous  
  Dispositius de fusta, que serveixen per ajuntar el grall i/o el bufador a una de les cames del sac.  
     
  Els Ornaments  
  El vestit, que s'utilitza per embellir el sarró. Les virolles, que servéixen per a reforzar la part débil de les fustes. Els cordons i les borles d'ornament, que tenen la utilitat de fermar les peces dels bordons entre sí i al braguer, i en cas de que alguna secció es desprèn el cordó evita que caigui a terra.  
     
  La Fusta  
  La fusta per poder construïr aquest instrument ha de tenir unes característiques especials: que permeti un acabat quasi perfecte; que no es crulli; que amb la humitat no s'infli gaire; que permeti un bon poliment; i que transmeti bé el so. No hi ha gaire fustes que compleixin aquestes característiques. Cal destacar:  
 
  • El Boix (Buxus balearicas)
  • El Ginjoler (Zizyphus vulgaris)
  • L'Ametler (Prunus dulcis)
  • El Cirerer (Prunus avium)
  • L'Eben (Pithecellobium Ebenopsis)
  • L'Albarcoquer (Prunus armeniaca)
  • La Servera (Sorbus domestica)
  • L'Ullastre (Olea europea silvestris)
  • El Granadillo (Caesalpinia granadillo)
 
     
  Les fustes que s'utilitza per a construir el grall ha de ser especialment dura. Antigament s'utilitzava molt l'ametller i el ginjoler. Actualment es sol emprar el Granadillo.  
     
  La cultura popular mallorquina diu que, perquè la fusta sigui bona i no es faci mal bé, l'arbre s'ha de tallar en lluna vella de febrer (si és de fulla caduca) o en lluna nova de febrer (si és de fulla perenne).  
   
webmàster: antoni genovart xeremies i xeremiers a mallorca mallorca 1998 - 2012