 |
| |
sa buna o bruma |
|
| |
 |
|
| |
|
|
| |
Dispositiu fet amb una canya, d'una sola secció i de diàmetre variable, que vibra al pas de l'aire i dóna so a la trompa i als bordons. La bruma de la trompa és més grossa i la dels bordons tenen un tamany més petit perquè així soni la nota adequada. Aquests tipus de inxes es diven idiòglotes. |
|
| |
|
|
| |
La llargària de la bruma ha d'estar en consonància amb la llargària del bordó. La secció de la bruma ha de ser un poc més petita que la secció interior de la peça del bordó corresponent. |
|
| |
|
|
|
 |
| |
La freqüència de la bruma depèn sobretot de la longitud de la llengüeta (com més llarga, més baixa freqüència) i de la seva finor (com més fina, más baixa freqüència); a vegades per baixar el so de la bruma es pot aferrar una gota de cera a l'extrem de la llengüeta, això fa que vibri més a poc a poc i per tant baixa la freqüència. |
|
| |
|
|
| |
El so de la bruma es produeix per l'efecte de la vàlvula que s'obre i tanca continuament: la llengüeta. Aquesta llengüeta pot estar feta amb el tall fet en direcció cap al nus de la canya o bé a l'inrevés. |
|
| |
|
|
| |
De l'excitació de l'aire produïda per la bruma, unes ones surten directament pel forat de la campana, d'altres reboten, produeixen interferències i ressonàncies (típic so d'un bordó). |
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
 |
|
|
| |
|
|
|
