El flabiol mallorquí és l’instrument que, evidentment, dóna nom al Flabioler dins la colla de xeremiers. És un petit instrument fet de fusta i que es toca amb la mà esquerra, ja que amb la mà dreta del percudeix el tamborí. Destaca pel seu so dolç i brillant i complementa a la xeremia donant-li la brillantor que es destaca del seu timbre. Ha de procurar picar les notes debut a que la xeremia, per la seva pròpia naturalesa, només pot fer les notes lligades.

El cos principal està format per un tub buit i cilíndric fet de fusta, al qual se l’hi ha fet una finestra, una llengüeta i tots els forats necessaris per a poder executar les notes musicals. El nombre de forats solen ser 5 o 7, dels quals 2 o 3 (depenent si el flabiol te 5 o 7 forats) estan a la part inferior de l’instrument i la resta a la part superior. Els flabiols de 7 forats aconsegueixen fer més notes que el de cinc, però per l’evident manca de dits aquests forats no solen ser mai emprats.

A l’entrada del tub, per on hi bufen, hi ha el tosquet, que és una peceta de fusta que va totalment encaixada dins el flabiol. La seva missió és formar un conducte d’aire (broc) que incideixi correctament sobre l’aresta de la llengüeta per produir el xiulet. Aquest s’aconsegueix quant la incidència de l’aire sobre l’aresta de la llengüeta es divideix amb dues corrents: el més gros surt cap a fora i la resta penetra a l’interior del tub sortint pels diferents forats. La rompuda de corrent d’aire incident origina canvis de pressió i d’altres corrents d’aire al indret de la finestra i al llarg del tub del flabiol, que es comporta igual que els tubs tancats.