 |
| |
sa construcció |
|
| |
 |
|
| |
|
|
| |
El tamborí mallorquí està format per una caixa de ressonància cilíndrica d’uns 23 cm de diàmetre i uns 23 cm d’alçada. Aquesta caixa està feta habitualment de planxa de lledoner d’uns 5 mm de gruix, corbada en forma tubular i closa pels extrems. Antigament, per aconseguir unes òptimes condicions de la fusta, es tenia la planxa en premsa envoltant-la molt poc a poc a un motlle rodó, i aquest procés podia durar tot un any. Avui en dia s’ha comprovat que posant la planxa de fusta uns dies en remull s’aconsegueix corbar-la aviat i sense problemes. |
|
|
| |
|
 |
| |
|
|
| |
L’instrument disposa de dues pells (de 30 cm de diàmetre) sense pel. Abans s’empraven pells de cabrida o de moix, actualment s’utilitza pell curada de cabra o d’ovella (sovint importada de la península), o bé pell sintètica encara que el so d’aquest tipus de pell no acaba d’agradar. |
|
| |
|
|
| |
Ambdues pells estan cosides a dos cèrcols fets amb filferro gruixut (abans es feien amb vergues d’ullastre) adaptats a les dues boques cilíndriques del tamborí. Per aconseguir estirar aquestes pells i poder trempar l’instrument s’usa corda de llendera prima a mode de tensor. Per a col·locar la corda tensora es fan un foradets a la pell, just vora el filferro, i en forma de ziga-zaga es va ficant la corda cercant el forat d’una pell fins enllaçar-lo al forat de l’altre pell enganxant-la al cèrcol de filferro, que és el que realment tensa la pell del tamborí. I així es van unint tots els foradets. La corda i la pell, amb el temps es van destensant, i per a poder-la tensar més, a la ziga-zaga que ha format el cordat se l’hi col·loquen unes pecetes de pell amb forma d’anell per a poder-ho estrènyer. |
|
| |
|
|
| |
 |
|
|
| |
|
|
