  |
| |
digitació |
|
| |
 |
|
| |
|
|
| |
Com ja s’ha explicat anteriorment el so s’aconsegueix mitjançant una canyeta doble (una canyeta superior i una altra inferior).
Es tracta de bufar damunt el primer terç de les pales de la canyeta procurant no ficar-se-la massa a dins la boca. Com més endins, més difícil serà dominar-la. |
|
| |
|
|
| |
Es bàsica la postura de recolzar la canyeta inferior damunt el nostre llavi inferior, de tal manera que amb el llavi superior puguem dominar la pressió que haurem de fer damunt la canyeta superior a fi de controlar el volum d’aire que insuflarem a l’instrument per fer-lo sonar i així poder controlar els matisos de la melodia. |
|
| |
|
|
| |
Amb la punta de la nostra llengua picarem damunt la junta de les dues llengüetes per aconseguir picar les notes. |
|
| |
|
|
| |
Per a fer sonar la tarota no cal insuflar-li una gran quantitat d’aire, però sí que cal que aquest aire hi entri amb força pressió. Això pot fer que els sonadors inexperts es maregin debut a un excés d’oxigenació per una mala praxis de respiració. |
|
| |
|
|
| |
 |
|
|
| |
|
| |
Per evitar aquesta sobre oxigenació durant l’execució de la melodia cal fer el que s’anomena respiració diafragmàtica. Es tracta de respirar fent força amb “la panxa”, procurant que sigui la part abdominal la que faci respirar als pulmons. O sigui, mirar d’omplir-los des de la seva part baixa i no respirant des de la part alta (amb les espatlles). |
|
| |
|
|
| |
Aquesta és una tècnica molt emprada en la pràctica dels d’instruments aeròfons, tan metalls com de fusta. Cal paciència i pràctica per arribar a aconseguir un bon sistema de respiració i evitar els marejos.
A l’hora d’alenar durant una interpretació és necessari buidar tot l’aire que tenim als pulmons abans d’inspirar-ne de nou. Això es pot fer alenant al final d’una frase musical, damunt els temps callats, etc. |
|
| |
|
|
| |
La lògica i l’experiència diran els punts més adequats a on fer-ho. |
|
| |
|
|
| |
La digitació de la tarota és molt consemblant a la digitació del grall de la xeremia. Les notes altes són bastant delicades, constantment s’ha d’estar pendent de la seva correcta afinació i, si cal, corregir-la mitjançant la pressió de l’aire. |
|
| |
|
|
| |
És aconsellable mullar la canya dins agua durant uns 20 segons abans de començar a sonar. |
|
| |
|
|
| |
 |
|
|
|
|
