flabiol digitació història
tamborí construcció tabal
tarota digitació història
 
 
  història de sa tarota  
   
     
 

L’instrument que antigament era conegut com a xeremia i que donà el nom a la cornamusa mallorquina, és el que actualment s’anomena “Tarota”. Aquest nom sembla que ve de l’onomatopeia “ta-ro-ta” en representació del seu so. A partir dels anys quaranta i cinquanta cau en desús arreu de Catalunya no i és fins als anys noranta que es torna a recuperar pel constructor de gralles català Xavier Orriols, pensada inicialment per a sonar amb els grups de grallers. Actualment a aquest instrument, a Catalunya, encara se’l coneix pel nom de Xeremia o Xirimia. A partir de principis d’aquest segle aquest instrument s’ha anat incorporant a diferents agrupacions de xeremiers, aportant-hi segones veus i contracants.

 
     
 

A nivell històric la tarota és antecessora de l’oboè, germana de la gralla (i de la dolçaina) i es pot dir que comparteixen els orígens. Com a oboè més greu i més dolç que la gralla, i ja en l’edat medieval, era utilitzada preferentment en la música de cort. Més tard (segle XIX) va a passar formar part de la formació de "cobla de tres quartans" amb el sac de gemecs i el flabiol i tamborí.

 
     
 

Actualment a Catalunya hi ha diferents constructors de tarotes que han treballat i afinat el patró i fins i tot hi han afegit alguna clau per augmentar-ne la tessitura. Avui en dia, l’instrument comença a guanyar popularitat ja que nombrosos grups de l’escena folk catalana i mediterrània l’estan integrant en el seu repertori i per tant es diu que gaudeix d’una bona salut.

 
     
   
   
 
   
webmàster: antoni genovart xeremies i xeremiers a mallorca mallorca 1998 - 2012