inxes canya afinació    
brumes canya manteniment brumes plàstic  
fustes fermar el sac    
 
 
  manteniment bruma de canya  
   
     
 

La bruma de canya pot tenir una llarga durada ja que, al ser més gruixada, no està sotmesa a tanta tensió com la inxa (canyeta del grall).

Els canvis d’humitat afecten la seva estabilitat. A vegades un simple canvi en el temps o a l’ambient fa que la bruma “es tanqui”, o sigui, que la llengua es quedi aferrada al tub i no vibri. També pot passar el mateix si la canya no és prou vella o no hagi estat prou assecada.

Un remei popular és posar-li un pel, aquest es col·loca a la part estreta i alta de la llengua (prop del nus). És un remei que no sempre dóna els resultats esperats.

 
     
   
   
   

Quan es tanca la bruma, el millor que es pot fer és estirar-li la llengua vàries vegades (consultar  el penúltim pas de la construcció de la bruma).

Una altra solució és tòrcer un poquet la llengua a fi d’aconseguir separar-la un poc més del tub. Aquesta acció és un poc arriscada, convé anar-hi amb compte.

 
         
   

Si la bruma perd massa aire pels costats es pot mirar de llevar el nus de fil i tornar-lo a fer més avall, o sigui, més cap a damunt la llengua. Això farà que aquesta es tanqui i que hi surti menys quantitat d’aire.

Una alternativa al nus de fil és posar-hi un tros de plàstic (elàstic) envoltant el tub. Si està prou estret fa la mateixa funció que el fil i és més fàcil de moure.

Anar en compte a l’hora de canviar de lloc el nus de fil, no oblidem que una llengua massa curta (o massa llarga) afecta la tonalitat i el so de la bruma.

 
         
   

Quan una bruma és massa llarga i no cap dins el forat del braguer convé tallar el que li sobra.

Per tornar a posar-la a punt i aconseguir que encaixi a dins la trompa, s’ha de procedir a rebaixar-li el gruix de les parets del forat (passes descrites anteriorment).

Com ja havia dit anteriorment, la tonalitat de la trompa no es toca alterar per la llargària de la bruma (no confondre amb la llargària de la llengua), sinó que dita tonalitat depèn de la llargària i el diàmetre de la trompa.

El fet de retallar-la tampoc hauria d’afectar al seu so.

 
         
 

Si una bruma es torna negrosa amb el pas del temps no vol dir que perdi qualitat sonora.

El vells xeremiers diuen que tant la bruma com la canyeta (inxa), necessiten adaptar-se a la xeremia.

Quan una bruma està ben trempada val més no tocar-la massa, si es tanca un poc és millor tenir-hi un poc de paciència, possiblement es compondrà quan tengui el seu grau idoni d’humitat.

 
         
   
webmàster: antoni genovart xeremies i xeremiers a mallorca mallorca 1998 - 2012