luthiers la cobla wikipedia article
escala natural les tonalitats altres noms altres xeremies
cornamuses del món mapa cornamuses   la història
 
 
  la cobla: "ses xeremies"  
   
     
  Les antigues Cobles eren formacions musicals conegudes popularment amb el nom de Ses Xeremies. Alguns instruments que la formaven foren desapareixent del conjunt fins a quedar només la Mitja Cobla: el sac de gemecs i el flabiol amb el tamborí.  
     
  És per aquest motiu que al sac encara se’l coneix amb el nom de Ses Xeremies (en plural).  
     
  Temps enrere es coneixien com a xeremies els instruments aeròfons ubulars fets de fusta i normalment es sonaven mitjançant una doble canyeta. Aquest nom és possible que derivi de l'antiga paraula catalanoprovenzal: “Charamelle” (caramella).  
     
   
   
 

La Cobla de Tres Quartans:

És una formació musical normalment composta per: un sac, una tarota i un flabiol més tamborí. El mot de tres quartans al·ludeix al fet que siguin tres músics que toquen quatre instruments. Té el seu origen en les Cobles de joglars i ministrils que es ressenyen en diversos documents medievals en el segle XIV, sobretot a Catalunya. A les primeries del segle XVIII, les cobles de ministrils estaven normalment formades per flabiol i tamborí (o tabal), la tarota, i el sac de gemecs, o cornamusa. Aquestes formacions complien diverses funcions a les festes populars: il·lustrar musicalment la funció religiosa, animar el ball de plaça i orquestrar els balls o saraus sota sostre. A nivell musical, la cobla estava molt compensada, ja que el tamborí s’encarregava de la part rítmica i de les notes greus, el sac de gemecs marcava l’harmonia i la melodia, el flabiol doblava la melodia en una octava més aguda i la tarota feia la segona veu de la melodia.

 
     
 

Mitja cobla:

Hom entén per formació de mitja cobla aquella formada per un sac de gemecs i un flabiol i tamborí. Aquesta formació s’ha conegut a Catalunya i a Mallorca des d’antic, però ha estat a Mallorca on la unió dels dos instruments s’ha fet indissoluble. A la mitja cobla el sac de gemecs i el flabiol sempre sonen a l’uníson. La formació es veu complementada en el camp rítmic pel tamborí, mentre que els bordons omplen com a baix continu. Si bé el flabiol està més avançat en estudis que el sac de gemecs, entenem que la unitat musical que comporta la mitja cobla ha estat poc teoritzada, i els treballs sobre la formació són gairebé nuls a Catalunya, i escassos a les Illes.

 
     
  Tal com ens ha demostrat la tradició mallorquina, la mitja cobla parteix de dos principis bàsics. El primer és que el grau sonor ha de ser gairebé el mateix en els dos instruments. S’ha de procurar que un instrument no tapi mai l’altre, de manera que es respecti sempre el paper del flabiol com a clarificador de la melodia. El segon és que els dos instruments han de sonar al uníson.  
     
  És molt comú que abans de començar una tonada les cornamuses facin una introducció preparatòria -a Galícia, Occitània, Mallorca-. A Catalunya aquestes introduccions també són corrents en sardanes, contrapassos i altres balls. Serveixen per advertir al públic, músics i balladors que la peça començarà tot seguit, i també per comprovar l’afinació dels instruments.  
     
 

La Cobla de Ministrils:

Existí a Palma fins a principis del segle XX. Des de fa uns anys, i després d’un important esforç de recerca, s’ha recuperat aquesta formació que actualment consta dels següents instruments:

Flabiol i Tamborí

Tabal

Trompa natural

Sac de gemecs

Sacabutx

Tarota

Bombarda

Baixò

Amb el nom de cobles de joglars i ministrils (o ministrers) es coneixen tota una sèrie de formacions en què tot sovint s’hi troba el sac de gemecs. Aquestes formacions no tenen prefixat un nombre concret de músics, ni tampoc d’instruments. Amb el pas dels anys el so d’aquestes formacions quedà relegat a les comarques de la Catalunya Vella, essent indispensables per a la interpretació de contrapassos, balls cerdans... i el nombre de sonadors variava segons la rellevància de l’acte.

 
     
  Quan a la segona meitat del segle XIX acaba el procés d’evolució de les xirimies en les tibles i tenores d’avui, hom comença a establir les formacions que culminaran amb l’actual cobla de sardanes, que bandejà el sac de gemecs. Així doncs, aquestes formacions desaparegueren durant un bon centenar d’anys.  
     
 

Per a més informació (bibliografia):

http://www.musicanostra.com/MINISTRILS/MINISTRILSINICILLISTAT.htm

http://ca.wikipedia.org/wiki/Cobla

http://etnocat.readysoft.es/carrutxa/sac/sac3.htm#f3

http://ca.wikipedia.org/wiki/Cobla_de_Tres_Quartans

 
   
webmàster: antoni genovart xeremies i xeremiers a mallorca mallorca 1998 - 2012